Memorial Maria Victor.
El primer dia del mes de novembre en Cándido Ferreiro s’ha desplaçat per participar a la 42ena edició de la Cursa Maria Víctor.
Maria Víctor Gil (Font Viquiupèdua)
Maria Víctor (Barcelona 1926 – Palau Solità i Plegamans 2016)
Estudià a l’escola Cooperativa Municipal de Barcelona i, després de la Guerra Civil a l’Acadèmia Maragall. Única noia de cinc germans, la seva família estava relacionada amb el món de l’esport. El seu avi fou membre fundador del diari esportiu El Mundo Deportivo, el mateix mitjà on el seu pare, Joan Víctor Eizaguirre, treballà tota la vida com a periodista. El seu germà, Joan Víctor, destacà durant la dècada del 1950 en les especialitats de 4×400 i 4×800 m, dels quals arribà a ser campió d’Espanya.
Precisament el seu germà Joan, que coneixia les qualitats atlètiques de la Maria, la inscriu en l’edició de la Cursa Jean Bouin del 1947. La Maria Víctor que passava una temporada a Mallorca, es trasllada a Barcelona dies abans de la prova i en una sola jornada d’entrenament i 22 anys competeix i guanya per primera vegada la prova contra atletes més experimentades. Repeteix victòries a la mateixa prova els anys 1948, 1949, 1950 i 1951. Participa també en altres carreres, i així es proclama campiona de Catalunya i Barcelona de Cros el 1947, 1948 i 1949.
El final dels anys quaranta i principis dels cinquanta eren temps poc galdosos (en plena postguerra), tant des del punt de vista econòmic, com social, de pura supervivència podríem resumir. Per tant, no eren les millors condicions per a la pràctica de l’esport i menys de competició. Això obligava a fer que l’activitat esportiva estigués supeditada a la del món laboral. Maria Víctor, als 16 anys treballava al quiosc de la família, al carrer de la Diputació – Passeig de Sant Joan, i després, com a modista a una casa de modes.
Efectivament, Maria, a més dels companys troba el seu equip de tota la vida, el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, que li donen el caliu necessari per gaudir dels entrenaments i a la competició del seu esport l’atletisme. Cal aclarir que, tot i ser especialista en cros, defensa els colors –sobretot en pista—en 200 m. tanques, salt d’alçada i curses de relleus, davant dels equips rivals del seu aleshores F. C. Barcelona, Hispanofrancès i Joventut Atlètica Sabadell.
La seva marca als 800 m. de 2,2 (1948), fins a finals del 1980 no va ser superada i, per tant, va tenir el rècord al seu poder durant quaranta anys.
La dedicació exclusiva a la competició era impensable a calia alternar-la amb la vida laboral diària de competir, la dificultat de compaginar, a més, la formació d’una família pròpia, va fer que en casar-se als 28 anys, en plenitud de facultats i preseleccionada pels Jocs Olímpics de Hèlsinki del 1952, decideix abandonar voluntàriament la carrera d’atleta per dedicar la seva atenció a la família recentment creada.
Al cap de poc de casar-se, per motius de feina del seu marit es traslladà a viure a Palau-solità i Plegamans, on hi col·laborà en la seva mesura en la part esportiva. Al (2010 ja jubilada gaudia d’un bon repòs i tranquil·litat. En agraïment a aquesta col·laboració esportiva, l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, organitza anualment durant la Festa Major una cursa que porta el nom de Maria Víctor. Entre d’altres reconeixement, el pavelló municipal de la ciutat fou reanomenat Pavelló Municipal d’Esports Maria Víctor en homenatge a les seves fites esportives.[3]
